Gregor i Kafka. La transformació com a metàfora.

 "Un matí que en Gregor Samsa es va despertar d’uns somnis agitats, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós."

Gregor és un home corrent, fet a mida per la societat, per la família, per la feina. És un home sense vida pròpia. Tot el que fa i el que és li ha estat dictat i mai no s'ha plantejat de ser ell mateix. És un home que només té deures envers els altres. No pot ser diferent i no pot tenir iniciativa pròpia, perquè és un producte de la societat. I vet aquí que un dia es desperta transformat en un "insecte". Quan es veu en aquesta situació estranya, la seva única preocupació és que arribarà tard a la feina.

La seva transformació no és acceptada per ningú, ni per la família, ni per la societat. Ara és "un bicho raro" que no encaixa en aquest món. Ara ja no és la persona d'abans, submisa i obedient. Sembla que la seva transformació és una mena de rebel·lió inconscient davant les imposicions socials, laborals i familiars. La seva família ja fa temps que són "uns paràsits" que viuen d'ell. 

La seva germana petita, la Grete, és l'única que li dona suport al principi. Però a mesura que creix i es va convertint en una dona, entra de ple en el món adult i es "transforma" en un ésser despietat i cruel, sense cap empatia cap al seu germà, a qui ja no reconeix, perquè ja no és com era abans. La seva transformació és aplaudida pels seus pares, que l'animen a seguir per aquest camí d'un món adult convencional, cruel, on no hi ha lloc per als diferents.

Ser com et veuen, com volen que siguis, això sí que és una monstruositat. La transformació-malaltia apareix com una rebel·lió inconscient de Gregor. Un pobre home engolit pels convencionalismes i les normes socials imposades. No hi ha marge per a la diferència, perquè la diferència ens incomoda. No podem suportar que els altres siguin diferents, perquè no els entenem i ens privem de la seguretat d'uns principis que creiem segurs.